Archive for Octubre de 2008|Monthly archive page

SENSE PARAULES

Accions reversibles. Seminari sobre art, educació i territori

Per a tots aquells que volgueu dirigir el vostre “futut” cap al camp de l’educació i també per aquells que us interessa la intervenció d’espectadors o participants en els vostres treballs.

Molt recomanable. Jo ja m’hi he apuntat!!!

http://www.acvic.org/

Ismael

Exposició de Gravats.

http://www.estudidisseny.com/espaif/gravat0809/gravat.pdf
Ja sé que molt precipitadament… sigueu-hi tots convidats!!!
Ismael

J. G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni // CRASH

Us recomano aquesta exposició que a mi també m’han recomanat. Jo encara no l’he anada a veure, per tant només us traspasso el que posa a la web del CCCB. Això sí, ja he vist el catàleg i m’ha picat molt la curiositat per anar-hi. Espero que si algú l’ha anada a veure també en pugui dir alguna cosa. Aquí ho teniu:

Capaç de desxifrar les claus d’un present visionari, J.G. Ballard ha considerat un futur de piscines buides, motels abandonats, belles catàstrofes, perversions insospitades i arquitectures asèptiques, que, en bona mesura, ja és el nostre present. A les seves mans, el futur de la humanitat ha adquirit la forma d’un cos mort, del qual no ha deixat d’analitzar de manera obsessiva traumatismes i patologies. En el seu dia va dir que l’únic futur que li interessava eren els pròxims cinc minuts. Els nostres rellotges indiquen que aquests cinc minuts ja han passat.

Aquesta exposició vol ser un recorregut a través de l’univers creatiu de Ballard: els seus temps i les seves obsessions, la seva dissecció de les claus secretes de la contemporaneïtat, les petjades de la seva trajectòria vital en la seva obra de ficció, els seus referents artístics i literaris i les seves intuïcions precises i desencantades d’una vida futura regida pels conceptes de l’antiutopia asèptica i la catàstrofe.

L’obra de Ballard és encara un discurs obert que pot deparar moltes revelacions als seus lectors, i al mateix temps continua oberta la seva capacitat d’il·luminar el curs del nostre futur. Autor d’una gran influència en posteriors generacions de creadors de totes les disciplines -del cinema fantàstic a la música industrial-, Ballard és autor, entre moltes altres, de les obres L’imperi del sol i Crash, que han estat portades al cinema per Spielberg i per David Cronenberg, respectivament.

Per introduir el visitant en l’univers ballardià l’exposició recorre a suports molt diversos: instal·lacions escenogràfiques, instal·lacions audiovisuals, la biblioteca completa de Ballard, obres d’artistes ballardians i documentació diversa.

L’exposició s’acaba el 2 de novembre.

_____________________________________________________


CRASH
I ja que està relacionada amb aquest autor, us recomano especialment la pel·lícula “Crash” de David Cronenberg (2004) premiada amb l’Oscar a la millor pel·lícula.
És molt interessant per comprovar els canvis socials que estem visquent actualment i adonar-nos de com els estereotips i prejudicis sobre immigració funcionen en el dia a dia de les persones i no es poden obviar. Planteja temes realment actuals com el multiculturalisme, les relacions conflictives entre cultures i la relativitat a l’hora de jutjar les persones (un personatge pot ser molt bo en un context i en canvi ser odiós en un altre). Ofereix una visió molt crítica de la societat nord-americana, però en la que podem trobar paral·lelismes amb el nostre entorn més proper.

berta:)

SANTIAGO CIRUJEDA

Busqueu-vos com a mínim 1 hora del vostre temps i remeneu per la web d’aquest arquitecte que està revolucionant els fonaments de l’arquitectura.

http://www.recetasurbanas.net/index.php

Apa, que ho gaudiu!

Ismael

Donald Goodes i Anne Marie Léger

“Curs accelerat d’art contemporani” 1996

I recordeu: tots i cadascú de vosaltres pot fer instal·lacions d’art contemporani!

http://es.youtube.com/watch?v=VHlrE1saOMc

Workshop Rogelio López Cuenca. Sessió 3

Avui ens han donat una molt bona notícia: En Rogelio López Cuenca ha estat convidat per el cicle IDENSITAT que té lloc a Calaf per a desenvolupar un projecte. Amb aquesta informació, En Rogelio, juntament amb la Colla de Can Xalant han aconseguit que aquest projecte es pugui desenvolupar i extendre en el marc del Workshop a través de la creació d’una mena de grup de treball (per en Lopez Cuenca és important això de treballar en equip). La qüestió és que ens proposa que fem un projecte vinculat amb la ciutat de Mataró.

Aquesta tarda ja he apuntat poques coses, el cap m’ha començat a donar voltes pensant quina pot ser la meva aportació al projecte.

Si decàs ha continuat mostrant-nos projectes dels que us llisto els noms:

NEOKINOK (es tracta d’un equip de gent que creen canals de televisió pirates i que a més, ensenyen com fer-ho)

NOWHERE. Aquest va ser un projecte de Lopez Cuenca per la Tecla Sala de l’Hospitalet del Llobregat.

MARINA /SEASCAPE. Projecte desenvolupat a Adra (Almeria). 1996

MIMALAGUITA. Artistes diversos que, a través de missatges d’internet i des de l’anonimat (fan servir àlies de superherois), denuncien pràctiques immorals dels poderosos.

No podem ser unicament consumidors de cultura. També n’hem de ser protagonistes.

Workshop Rogelio López Cuenca. Sessió 2

A López Cuenca li interessa com un monument és capaç de parlar, silenciar-se i tornar-se transparent i finalment tornar-se a fer evident quan entra en crisis.
Com simboloitza els Estats Units el “final” de la guerra d’Irak? Enderrocant una escultura gegantina de Sadam Husein.

Fa referència al treball de Hans Hacke (i al capdavall, vosaltres havieu vençut!)

Ens parla de Jeffrey Cole & David Schafer, de Denis Adams i del poeta Walt Wittman

El desordre d’avui, és l’ordre del demà
els pares de la Revolució Francesa.

En definitiva, em de traspassar la frontera. Cal ser al límit de la il·legalitat en l’actuació artística sabedors que en un futur, aquestes accions seràn enteses, paides i acceptades.

Algunes webs d’interès:

http://www.francescabad.com/
http://www.tacticaltourism.org/
http://www.zexe.net/
http://www.leobassi.com/

i un video molt interessant de Leo Bassi que exemplifica les pràctiques artístiques en format documental i com a element de denúncia.

Raul Roncero a Ca l’Arenas