Archive for gener de 2009|Monthly archive page

La Cenicienta que no queria comer perdices.

LA Berta Mundó em fa arribar aquest conte que ha trobat a la xarxa.  Es tracta de La Cenicienta que no queria comer perdices un conte de Nunila López Salamero amb ilustracions de Myriam Cameros Sierra.

Com diu la Berta; tant per el text com per les il·lustracions… un conte ben bonic!

Ismael

View this document on Scribd

Zona intrusa 2. (4a acció)

En aquesta acció de l’Ezequiel Cini, l’Emma Morros, la Laia Verneda, l’Anna Armengol i el MArc Casals, s’ha volgut donar la oportunitat a l’alumnat d’expressar-se a través de l’us de post-it’s que, enganxats a una tenda de campanya s’han convertit en una mena de cúpula de pensaments i desitjos.

La tenda de campanya, molt present aquests últims mesos a les universitats arrel del Pla Bolonya, és una excusa per crear un espai dins l’espai que representa la pròpia escola.

Ismael

DENIP 2009 (2)

segells-denip-pantallaPertànyer és una idea ben estranya i atzarosa. Som catalans perquè hem nascut a Catalunya, un territori que queda limitat per unes fronteres amb Fança i Andorra, amb l’Aragó, amb el País Valencià i amb el mar mediterrani. Ser català haurà volgut dir que la nostra mare ens va parir dins aquests límits geogràfics. Els pobles de la franja a l’Aragó són un bon exemple de l’atzar que suposa ser o no ser català.

 

Sentir-se català ja és una altra cosa, aquest ja és un fet cultural, però va lligat inequívocament al punt geogràfic on hem nascut. Pel fet de ser català ens diuen que hauríem de tenir entre nosaltres, uns trets característics per els quals els altres ens podrien identificar. De fet, ser català ens estereotiparà davant de la resta del món (som garrepes, molt nostres, introvertits…?)

 

Avui amb aquesta acció hem volgut fer palesa sobretot aquesta idea d’atzar i de pertinença. En la vostra entrada al pati, uns companys han decidit, de forma aleatòria qui serieu, a quin territori pertanyeríeu. Heu estat marcats i amb aquest acte heu començat a formar part d’una comunitat que necessariament no ha de tenir trets comuns i de identitat, segurament a l’altre banda hi ha amics vostres amb qui us sentiu més identificats i més propers. Amb aquesta acció volem reflexionar al voltant del territori, de la lliure circulació de les persones, de les fronteres i dels límits.

DENIP 2009

Demà és el dia en que celebrem la DENIP (Dia escolar de la pau i la no violència). He trobat aquest collage en el blog de Dani Sanchís www.tardamucho.blogspot.com que explica molt i molt bé i a més amb ironia, l’ús de les armes, ja sigui en els conflictes bèl·lics, o en casos particulars.

Ismael

locura_todo_-_dani_sanchis

Zona intrusa 2. (3a acció)

La Chiara Piazza, l’Oriol Gallart, el Jordi Vila, l’Aina Arrufat, la Gisell Deiver, la MArtina Galofré i la MAria Sobirà proposen una instal·lació en la que els participants seuen i escolten amb un auriculars un missatge. Concretament el missatge vol transmetre positivisme, augmentar l’autoestima del qui ho escolta, fer-li saber que se’l valora, que és important, que hi ha qui se l’estima… en definitiva, vol ser un CARPE DIEM.

ismael

Càpsules del Temps

Les Càpsules del Temps són recipients hermètics on es guarda informació d’interès per qui la obri a posteriori.
Una de les primeres va ser feta a l’Exposició Universal de Nova York el 1939, enterrant una caixa de 2,28 metres, de 363 kg. N’hi han enterrades a sota d’Hotels, i d’altres (com la Cripta de la Civilització) les quals la seva obertura s’ha declarat per l’any 8113.
Existeixen d’altres virtuals com la que va fer Yahoo, o d’orbitals com la KEO. Aquesta última, et deixa escriure sis pàgines pels habitants de la terra de l’any 52.000.

Albert

Mi Moleskine Arquitectónico

Avui us penjo el link d’un blog que em sembla excepcional per la quantitat d’informació, per la seva estructura i per la profunditat de recerca dels articles.

Es tracta d’un blog d’arquitectura gestionat per Carlos Zeballos. Estic segur que us encantarà.

Ismael

moleskine_copy_copy1

Nicolas Combarro. Sahara

nicolas-combarro-copia

Avui he trobat aquesta fotografia tremendament poètica (pel meu gust) de Nicolàs Combarro que porta per títol Sahara. El que més m’ha agradat és com es crea un horitzó imaginari amb aquesta franja de pintura blava que ens dur trasllada al mar en aquest desert de sorra i runes.

Ismael

PD: Podeu visitar la web de PhotoEspaña on hi trobareu aquesta foto i moltes altres endreçades en portfolis.

http://www.phedigital.com/

Zona intrusa 2 (1a acció)

Avui hem iniciat el que s’ha vingut a denominar EXTENSIONS. Dins el projecte de Zona intrusa 2 (del que en el seu moment ja us en vaig parlar i que a més podeu consultar-ne apunts), contemplavem la possibilitat que des dels centres treballéssim amb els nostres alumnes més enllà del temps que estaria a l’institut el contenidor.

Des de la matèria de volum vaig proposar al grup crear una acció, instal·lacció, videocreació que millorés l’hora del pati. No es tractava únicament de ser lúdics en les propostes, tot i que podia ser així i s’ha donat algun cas, com ara el que us presentem avui.

La Neus, l’Aida i la Carla van proposar instal·lar un mini-menjador al vestíbul de l’escola amb la playstation i l’oferiment a l’alumnat de jugar una estoneta.

Anirem realitzant diferents accions durant les hores del pati dels dijous i divendres i fins a finals de gener. Us mantindré informats (espero que puntualment).

Ismael

Mark Rothko paintings

mark-rothko

A vegades em despisto i no penso que potser hi ha qui no té referències d’algun dels artistes que cito. Ahir a la classe de 2n hi havia gent que no el coneixia, així que adjunto una única imatge de l’època a la que jo feia referència. Curiosament, la negror d’aquest treball té un cert paral·lelisme amb la negror dels últims treballs de l’Eduard Comabella. Tots dos es van suicidar.

Ismael