Archive for febrer de 2009|Monthly archive page

Tate Modern – London

Aquests dies he estat per Londres amb la visita obligada a les dues Tates. Us passo unes fotografies que vaig fer a l’enorme fris del S.XX que hi ha a un dels murs. Espero que us agradi!

Anuncis

Inauguració ZONA INTRUSA 2

cartell

Zona intrusa 2. Morse. 2009. (4a acció)

Per aquesta intervenció, l’Esther Ariño, la Berta Garriga, la Neus Terradas, l’Ana Ma Rosales i la Miren Soto van pensar a transmetre als seus companys un missatge a través del codi Morse. Volien feu ús del timbre de l’hora del pati perquè aquest so és identificat per els alumnes com a un alliberament. De fet, el missatge relaciona l’art i aquest alliberament.

 ismael

Zona intrusa 2. Think of me. 2009 (3a acció)

En el marc de les extensions que hem preparat per el projecte Zona Intrusa 2, en Jordi Arboles, l’Alba Aubanell, la Laia Baldevey i l’Ana Blackshire han fet una proposta de música a la carta. Al vestíbul de l’escola, un ordinador, un amplificador i un micròfon han servit perquè els alumnes poguessin demanar cançons amb la única condició que fossin dedicades.

Com ha passat en d’altres ocasions en aquesta mena de propostes, els estudiants es preguntaven si no es podria fer sempre, això de posar música a l’hora del pati.

ismael

Pepe Novellas

PEPE NOVELLAS


Que difícil és intentar desgranar harmònicament quatre ratlles al voltant de la trajectòria creativa de Pepe Novellas , grandíssim artista i millor amic , quant el plor ens espurneja els ulls i el dolor domina en el pensament per la seva mort.
Ho és, a més a més , ja que l’obligat nivell dels justos i merescuts elogis per la seva qualitat i transcendència artística , podria semblar més fruit de l’amistat que no pas de l’estricta justícia.

Una justícia provinent del fet de que Novellas és un artista cabdal i capitular en l’art de la nostra ciutat ja que com pocs ha sabut estructurar de manera lineal i coherent el seus discursos conceptuals, plàstics i estètics. Aquells que naixien fa poc més de trenta anys en aquell ideari plàstic que un batejà com “Escola de Mataró” , amb en Novellas, en Ricard Jordà , en Pal i en Perecoll de protagonistes , sota el mestratge de Josep Mª Rovira Brull i Eduard Alcoy.

Una escola fonamentada en aquest concepte que vorejava el realisme màgic , s’endinsava en l’humanisme fantàstic , i tenia en el surrealisme un substrat estructural que li donava suport. Aquell ideari que Novellas ha sabut evolucionar en el decurs dels quaranta anys de la seva trajectòria , essent bastida permanent de tota el seu fer.

Una trajectòria i un fer que tenen a l’home com a permanent protagonista del seu treball, amb presència real o latent. Un home del que Novellas sap treure reflexió oportuna en cada moment. Emocions , sensacions , passions… , marquen motius que ens son revelats amb profunditat , de manera dolça o contundent, i quan cal de manera crítica, acompanyada a dojo amb el deix de la seva peculiar ironia, que en ocasions es referma en un àcid cinisme que serveix per denunciar tot allò que ataca o trenca el que per ell son conceptes bàsics i inalterables, com ho son els de justícia i llibertat.

Però aquest sentit social de la seva pintura no l’ha fet oblidar la cara hedonista de l’home. El retrat acurat , l’apunt encertat , els plaers del menjar , l’amor , el viure i el conviure. La mirada propera , més dolça i tendra , que tenia en el Novellas juganer , nen fet gran, en el més hàbil dels compositors de la simfonia de la vida diària , aquella en la que no passant res , circula una reflexió tant o més profunda que en la de qualsevol de les seves mirades socials més aspres.
Ara tots ens quedem , d’una o altra manera , més pobres i més orfes. És en el pòsit dels seus treballs on haurem de trobar noves lectures per anar endavant. Mataró perd un dels seus més grans artistes , al que com ja és habitual no va fer la justícia que mereixia , i és hora de mantenir el seu record aprofitant que sortosament els artistes no acaben de morir mai ja que ens deixen les seves obres.
Novellas ens deixa un gran llegat personal a qui el vàrem conèixer de manera més íntima i propera , alhora que deixa un important llegat artístic que la ciutat no hauria de deixar perdre.
Un llegat de tota una carrera que començà fa poc més de quaranta anys en una exposició al Museu Municipal. Llavors el crític Pere Pascual Clopés , el meu pare , diagnosticà que la seva obra era més propera a Cuenca ( Museu d’Art Abstracte) que de “El Prado”. No anava errat. La magnificència del treball artístic de Pepe Novellas és digne de tot aquell indret on l’art de qualitat , com el seu , hi tingui estada.

Pere Pascual. 21 de febrer de 2009

Nota: No hauria sabut expressar millor la importància que per la ciutat ha tingut la figura i l’obra de Pepe Novellas i és per això que he pres del bloc d’en Pere Pascual http://perepascualpic.blogspot.com aquest sentit post.

Ismael Cabezudo

III Concurs d’Edublogs

Hola a tots!

Aquest any m’he decidit a incloure el nostre blog en el concurs d’Edublogs. Es tracta d’un concurs d’àmbit estatal que vol reconèixer la tasca que realitzen molts professors a través de l’us de les TIC.

Em sembla que després de 3 anys, el nostre blog ja comença a tenir una mica d’entitat i que per tant, ja podem presentar-nos a llocs sense pensar que farem el ridícul (tot i que encara ens queda molt camí per recórrer).

Les inscripcions són fins als mes d’abril, així que aquest és el temps que tenim per acabar de donar-li forma, tant pel que fa al disseny, com per treballar en entrades elaborades.

Si no m’equivoco, hi ha votacions dels internautes, així que ens convindrà donar a conèixer el blog i demanar vots (si és que ens els mereixem).

Una abraçada!

Ismael

William Wegman

wegman1

Us aconsello que us mireu els VIDEOS d’aquesta pàgina web: http://www.wegmanworld.com/gallery/index.html

Són d’un artista Americà que sovint treballa amb els seus gossos. N’hi ha que són molt divertits!

cit

Nicolás Combarro a Arco ’09

Un petit tastet del que ha estat el viatge a Madrid ( a falta de temps per preparar una entrada digne… us la dec).

Vaig tenir la grata sorpresa de trobar dues peces escultòriques i un video de Nicolás Combarro (aquell artista que em va sorprendre fa un temps amb aquella fotografia titulada Sahara).

Bé, us penjo les fotos que vaig fer dels treballs, que per altra banda, em van sembla molt en consonància amb la foto que ja havia vist.

Madrid ’09

Demà a la nit (23:59) marxem a Madrid! Ens hi esperen 2 dies, si, si, ho heu sentit bé… només 2 dies, intensos de visites a Museus: Thyssen, MNCARS, Prado i el colofó de ARCO.

Espero tornar amb molta informació i content del que hauré vist. De moment us deixo un mini document que he fet fent un “retalla i enganxa” de la plana web del Museo del Prado sobre l’antològica que dediquen a Francis Bacon.

Ens retrobem dissabte!

ismael

View this document on Scribd

Experimentem amb l’art

Un curs que pot ser del vostre interés.curs-dinamitzadors