LAWRENCE MALSTAF. Arco 09
Amb retard… mooooolt de retard us penjo un post de un personatge que em va cridar l’atenció a ARCO 09. Aquest artista belga nascut l’any 1972 ha estudiat disseny industrial i ha experimentat durant força temps en el teatre, les escenografies i les relacions que s’estableixen entre els actors i els espectadors allunyant-se del teatre clàssic.
A la fira d’ARCO vaig tenir l’oportunitat “d’emprovar-me” un del seus artilugis (Compass (2006)), explorador com és dels autòmates. La peça podia tenir múltiples lectures. Podia voler fomentar en l’espectador que s’ho emprovava la confiança en la màquina (podies tancar els ulls i començar a caminar), o podies deixar-te portar i improvisar un ball amb la màquina que et dirigia per la cintura. L’aro que se t’agafava a la cintura fortament, et digiria gràcies a uns sensors que percebien els obstacles que podies anar trobant al teu davant. La forma de dirigir-te era a través de cops de rumb a dreta i esquerra que t’indicaven la direcció que havies d’emprendre.
No se si ho he explicat massa bé. Per a mi va ser una experiència curiosa.
Us deixo el link de la galeria per la que treballa i on podreu informació diversa (biografia, imatges i videos). http://www.fortlaan17.com/eng/artists/malstaf/index.lasso
La imatge de la sèria Mirror… no us recorda als autorretrats de Francis Bacon?
ismael
Somgentbatart 
ei, aquesta “màquineta que vas provar” es un dels motors de l’actuació, per així dir-ho. el tenir el centre controlat, conectat. saber que tens a la dreta, a l’esquerra, esquivar, adaptar-te.
ei, molt shulo.
Hola Àgata,
Doncs no havia pensat en això que els “teatrosos” dieu de tenir el centre de gravetat controlat, però si, si, podria ser d’aquesta manera. De fet, com comento al post, Malstaf està molt vinculat al Teatre.
Una abraçada!
ismael