Archive for the ‘Apunts seminari Accions reversibles’ Category

ACCIONS REVERSIBLES 3

PRESENTACIÓ 5
FERNANDO HERNANDEZ

Projectes artístics amb finalitats perdagògiques.

Es sorpren que a la ciutat de San Pablo (Mèxic) hi hagi una diferència entre ART-Educadors i Artistes-Educadors. Els primers es defineixen com com a educadors que ensenyen art. Els segons com a educadors que ensenyen projectes artístics.

La Facultat de BB.AA de Barcelona, té una relació conflictiva amb la pedagogia. Un 60 % dels llicenciats en BB.AA treballen en l’àmbit de l’educació.

TIPOLOGIES D’ARTISTES en relació a l’escola:

– Fan us de l’escola d’una manera vampírica.
– Venen els seus projectes a l’escola
– Construeixen un projecte de forma col•laborativa (hi ha graus de col•laboració)

Art & Play va ser una mostra realitzada a Seul on, a més de les peces definitives hi ha el procés de creació. COMPARTIR EL SECRET.

Artists in School és una proposta del Govern de Nova Zelanda per implicar els artistes a realitzar projectes a les escoles http://www.artistinschool.co.nz/

Engine room. És un projecte del la facultat de BB.AA de Londres, amb finançament del govern per dur a terme projectes artístics a les escoles de primària amb artistes.
http://www.engineroomcogs.org/

La demanda que fa Hernández als artistes que volen treballar amb projectes a l’escola és la de fer una proposta creativa, artística, cultural, econòmica, espiritual…

Per Hernández l’artista no pot obviar la planificació, la implementació i l’avaluació del projecte (cal compromís!)

Per poder dur a terme aquests projectes calen estructures flexibles a les escoles. Cal que sigui accessible a tothom i sobretot, que els projectes estiguin connectats amb el context local.

Hernández defineix la Visual i Plàstica actual com:

LA CELEBRACIÓN DEL HACER. En el sentit que es prioritza realitzar activitats, una darrera l’altra per davant del treball per projectes on aquestes activitats s’interrelacionen amb finalitats reals. És per això que cal fer una vinculació total del projectes cap a la recerca. Per Hernández, l’exposició pública d’aquests projectes és un reconeixement als participants.

No hi ha millor pràctica que una bona teoria.
Lenin

Creative partnerships (Escòcia). Aquesta és una proposta del departament d’educació per involucrar a artistes en la formació dels nens de primària.

http://www.creative-partnerships.com/projects/

cal: “plantearnos la necesidad de ayudar a los niños, niñas y jóvenes, pero también a los educadores, a ir más allá de la tradicional obsesión por enseñar a ver y promover experiencias artísticas. En un mundo dominado por dispositivos visuales y tecnologías de la representación (las artes visuales actúan como tales) nuestra finalidad educativa podría ser facilitar experiencias reflexivas críticas. Experiencias que, como señala Nancy Pauly (2003), permitan a los estudiantes comprender cómo las imágenes influyen sus pensamientos, sus acciones, sus sentimientos y la imaginación de sus identidades e historias sociales.” (Hernández, 2007; 23)

Anuncis

ACCIONS REVERSIBLES 2

PRESENTACIÓ 3
AIBHE MURPHY

La seva feina es desenvolupa a Dublin. És artista visual. Ens presenta la feina que va dur a terme en un barri d’edificis construïts pels vols dels 60 i que, degut a les transformacions urbanístiques ha de ser enderrocat. En aquest cas l’artista intenta relacionar la comunitat, el govern i altresartistes.

El projecte es diu TOWERSONGS. L’objectiu és fer visible la memòria del lloc a través, altra vegada, dels seus habitants.
Aquests sons són els d’una mare que crida al seu fill des del balcó per anar a sopar.

Per un projecte d’aquestes característiques. Murphy posa al davant una organització sostenible més que no pas el projecte individual d’artista… tot i que en aquesta situació, l’artista ha de pair deixar de ser el centre d’atenció de totes les mirades.

Murphy també ens parla de la necessitat d’avaluar i revisar constantment el projecte i les actuacions que es volen dur a terme, ja que no sempre suporten bé el temps (pensem que sovint parlem de projectes que duren anys).

Cal valorar els projectes artístics col•laboratius en el seu desenvolupament, ja que són netament processuals. A vegades, els resultats plàstics no tenen (tot i que es valora), suficients “qualitats artístiques”.

PRESENTACIÓ 4
HERMANN LABRO
RIKA COLPAERT

Col•lectiu What?

La veritat és que aquesta conferència ens va deixar a tots força sorpresos. Mentre la Rika llegia, com si d’una lletania es tractés una mena de manifest sobre el que era What, el seu company de col•lectiu inflava globus i ens feia partíceps del seu joc llençant-los suaument al públic.

De la xerrada ens vam quedar amb el fet que el col•lectiu va donar visibilitat a unes dones del seu mateix barri que volien manifestar-se per l’alliberament d’Ingrid Betancourt. Fan alguns taller i munten pancartes estil Andy Warhol amb la cara de Betancourt. La fotografia a mi em va recordar força a la imatge del Che mirant a l’infinit.

Aquesta xerrada va ser críticada per alguns sectors del públic assistent. He buscat alguna plana web per il•lustrat la xerrada, però no he trobat res.

ACCIONS REVERSIBLES 1

Com sabeu aquests divendres i dissabte he participat com a alumne al seminari Accions reversible que ha tingut lloc a Vic. Per cert que ens hem trobat amb la Berta i també amb la Marta Xibillé i les Salonieres. Ha estat molt interessant i molt ric d’informació, així que us aniré penjant els apunts de mica en mica. Una abraçada!

Ismael

ACCIONS REVERSIBLES.
Seminari sobre art, educació i territori
7 i 8 de novembre

RAMON PARRAMON

Introdueix el seminari determinant que en l’àmbit de l’art hi ha estètica i política i en la noció de territori hi trobem l’espai físic i el social. L’educació és l’encarregada d’aglutinar aquests dos termes en la producció de projectes.

JAVIER RODRIGO

Complementa la introducció amb la idea que hi ha per una banda unes polítiques culturals oficials; i posa com exemple la Documenta de Kassel i per altra banda existeixen els polítiques culturals adreçades a fomentar i donar visibilitats als projectes emergents; cita Aula abierta.

PRESENTACIÓ 1
DOCUMENTA XII

Documenta és una institució pública en aquests moments qüestionada, hi ha mostres d’especulació i probablement s’està allunyant d’algunes de les finalitats per les que va ser creada. Per altra banda, la documenta de Kassel és important per aquesta ciutat, ja que és generadora de riquesa.

En la Documenta de l’any 2005 és planeja fer visible la institució a la gent de la ciutat. Es vol que aquests hi participin d’una manera activa, que en tinguin coneixements i que per altra banda, facin aportacions. S’estableixen contactes amb associacions culturals d’entre les quals 2 decideixen col·laborar.

En aquest moment la conferenciant comença a plantejar una situació que s’anirà fent evident al llarg de quasi totes les ponències: L’Art vinculat a temes locals i creats des de la comunitat (entenen comunitat com les persones que habiten el lloc).

Mig any abans d’iniciar la Documenta ja s’estan generant propostes d’activitats. Hi ha reunions setmanals que fomenten el debat i la recerca, hi ha taller per a nens i joves, es fan treballs sobre sostenibilitat relacionats amb l’aigua, es crea un teatre ambulant…

També hi ha universitats que participen en aquest estudi de la ciutat, en aquest intent de fer la ciutat visible durant el periode en què es du a terme Documenta. Professors i alumnes de geografia creen nous itineraris per la ciutat.

També alguns artistes participen en l’elaboració de projectes per la ciutats. Ricardo Basbaum crea el projecte: Com li agradaria participar en una experiència artística? http://www.nbp.pro.br/ Crea un objecte seriat i el distribueix perquè pugui ser utilitzat de formes molt diverses per gent també diversa.
Hi ha molta participació de la gent de la ciutat i per tant es genera un problema de temps en la realització de les activitats que van sorgint.

Aspectes clau:

1. Generar col·laboracions entre institucions des dels àmbits social, artístic i polític.
2. Fomentar el treball des d’allò que és local
3. Multiplicar i consolidar les estructures existents. Fa èmfasi en aquest punt perquè no es tracta de tirar a terra i fer de nou, sinó més aviat de reconduir, dialogar i fer us d’allò que ja es te.

Art:
L’art ja no és l’eix principal de Documenta, sinó que es converteix en un fil conductor. L’art és la CAUSA.
L’Art com a TEMA genera debats que finalment marxen del que és considerat art.
L’art com a PROCÉS COL·LABORATIU. Generador de debat.

En aquesta forma de treball, l’artista fa visible la seva forma de treballar i a més, permet l’entrada de gent en el procés.

L’art com a ESPAI DE CANVI. Qui s’ocupa de l’art? Qui el genera? Qui el consumeix?

Per altra banda, també en aquesta experiència es fa evident la necessitat de crear més connexions entre el treball realitzat amb el context local i les exposicions de peces d’art.

Documenta té una dotació econòmica pública de 20 milions d’euros

PRESENTACIÓ 2
LILIAN AMARAL
Brasil

És artista visual i comissaria. Ha presentat el projecte LA CASA DE LA MEMÒRIA http://www.dataexpertise.com.ar/malabia/upLoad/Notas/79/pocs.pdf

Es tracta d’un projecte de Museu obert, La ciutat com a museu i el museu com a pràctiques artístiques. En aquests treballs queden molt difuminats els límits entre Art i Esfera pública.

Al Brasil el ferrocarril fomenta la industria, però també l’esclavitud. El projecte es du a terme en un poblet anomenat PARANAPIACABA (lloc que mira el mar). Hi ha un espai físic que serveix de casa de la memòria (Casa Fox).

Sao Paulo és una metropolis de 20 milions d’habitants. D’aquesta ciutat depenen 4 petites ciutats conectades i encara d’aquestes petites viles. Paranapiacaba depen de San Andrés. L’alcalde d’aquesta ciutat negocia el deute de la vila a canvi del patrimoni arquitectònic. D’aquesta manera, la vila inicia un procés de transformació i canvi. De trobar-se sense el tren i condemnats a mort, a Focus del anomenat turisme cultural.

La primera acció és una pregunta sobre el significat de la vila als habitants que encara hi queden. (es fa un recull de frases). També és fa una pregunta sobre els desitjos per el lloc.

Lilian és convidada a fer de comissaria i ella fa co-comisaris als habitants de la vila, ja que parteix d’una relació d’iguals, donat que tots són portadors de saber i experiències.

El concepte és un Museu Processual. Sense parets. Diu que Museu prové de Mausoleu.

Gestiona canvis com: De Ferrovia (per comunicar-se) a infovia. Forma agents culturals. Paranapiacaba està en vies de ser declarada patrimoni de la humanitat.

Un esquema amb noms propis:

PEDAGOGIA CRÍTICA
Paulo Freire

SITE SPECIFICITY
Miwon Kywon

ART CONTEXTUAL
Paul Ardenne

ECOLOGIA CULTURAL
Reinaldo Ladloga

Aquests 4 punts relacionats amb un de principal que és

L’ESTÈTICA RELACIONAL.
Nicolas Burriaud

Es treballa amb Agents de la memòria. Són habitants del lloc que relaten històries, que parlen d’imatges i per tant que construeixen micro-històries del lloc.

Daniel Toso participa realitzant un workshop en el lloc conjuntament amb Rogelio Nagaoka que realitza un curset per ensenyar a fer fotografies als vilatans per tal de crear un arxiu d’imatges. http://www.pocs.org/artistasocios/toso.htm

Per altra banda també els hi ensenyen a gravar i a editar. Aquesta és la importància de l’art col·laboratiu. No es tracta únicament de utilitzar persones en un moment determinat i en plans diferents pel que fa al poder i al coneixement. En l’art col·laboratiu, tots partim d’un mateix nivell i amb objectius idèntics.

Accions reversibles. Seminari sobre art, educació i territori

Per a tots aquells que volgueu dirigir el vostre “futut” cap al camp de l’educació i també per aquells que us interessa la intervenció d’espectadors o participants en els vostres treballs.

Molt recomanable. Jo ja m’hi he apuntat!!!

http://www.acvic.org/

Ismael