Archive for the ‘art contemporani’ Category

Videoart a ARTS SANTA MÒNICA

Arts Santa Mònica de Barcelona exhibeix des d’avui i fins al 23 de maig els treballs més innovadors i més representatius del videoart que s’ha fet al món des de l’any 2000, a través d’una selecció dels treballs que s’han pogut veure en les set edicions de la Fira i Festival LOOP de Barcelona.
D’aquí el títol de la mostra, ‘Visió Remota. LOOP Barcelona (2003-2009)’, que exhibeix gairebé 50 peces, entre projeccions mono-canal i vídeos presentats en pantalles repartides per tot l’espai de l’exposició, ubicada en el claustre del centre.

Els treballs exploren diferents formes de realització, des de metodologies pròpies del món del cinema fins a tècniques del tot contemporànies, i tracten tota mena de problemàtiques: el cos, la idea del paisatge, la reflexió del caràcter social de l’art i l’humor com a forma de crítica.

Artistes com Oliver Michaels i Nina Pereg presenten vídeos caracteritzats pel seu aparent “amateurisme”, un toc prosaic, que no tenen els treballs de Caroline Kobel, Jaume Pitarch i Carlos Garaicoa, moltes vegades inspirats per qüestions polítiques i temes espinosos, com la guerra. Altres, com Marc Brambilla i Bill Morrison, se centren en els aspectes formals, amb una estètica que allunya els seus treballs del cinema i els acosta a la pintura.

La selecció de les peces ha anat a càrrec del comissari i periodista Paul Young, radicat a Los Angeles. Una versió d’aquesta mateixa exposició es va poder veure, entre octubre i març, a la MOCA Pacific Design Center de la mateixa ciutat, amb el títol ‘Remote Viewing. The Best of LOOP: New Vídeo Art from Europe and the Americas’/EP.

AQUESTA NOTÍCIA HA ESTAT DIFOSA PER ARTNEUTRE. http://www.artneutre.net/
Anuncis

CREA +



Més informació a: http://creaintermedia.wordpress.com

A voltes del “Marquès Antoni Tàpies”

Un magnífic article d’Antoni Llena:

Anàlisi

Em sembla que Tàpies s’equivoca

Antoni Llena

Vet aquí unes ratlles escrites a contracor, però impulsades per una amistat profunda i tenaç. Ho diré sense circumloquis: si accepta el títol de marquès que li brinda el rei Joan Carles I, en Tàpies em sembla que s’equivoca. En un moment ingrat com aquest, amb l’Estatut i la democràcia mateixa sota sospita, amb una crisi de valors que devora les arrels de la nostra societat, aquest títol és, fet i fet, un tret a la seva implacable trajectòria. No caiguéssim, per tant, en l’obnubilació de creure que aquest títol honorífic és equiparable al de sir que confereix la reina d’Anglaterra i que han rebut artistes importants de la Gran Bretanya. El títol de sir és un reconeixement als senyors de la pàtria, que es mor amb els distingits. Aquest títol de marquès, en canvi, remet per un ampli sector de la societat del país a La Codorniz i a La escopeta nacional, un títol que les revistes del cor han ajudat a desacreditar.

Què ho fa que un artista que s’ha distingit sempre per la seva profunda modernitat, guanyada amb esforç, pugui caure en un parany servit per un dels estaments més rònecs de la nostra societat? La cortesia? Una feblesa disculpable per l’edat? La vanitat que porta en el moll de l’os tot artista? Aquella vanitat que, posem per cas, Salvador Dalí mostrava sense pudícia? Tàpies, però, s’ha passat la vida maldant per deseixir-se’n, d’aquesta vanitat, com d’un oripell insalubre. Tota la seva obra ha estat una lluita indefallent per superar el seu jo, un ego que, transcendit, ha donat una dimensió universal al seu art. Que aquesta vanitat és un ingredient connatural a tots els artistes, potser fins i tot indispensable perquè llur art pugui imposar-se socialment al món? Sens dubte, però Tàpies no és solament un artista, un artista de gran dimensió espiritual, també és un sòlid intel·lectual i, com a tal, un referent ètic.

Per això mateix, en aquesta nostra societat mancada de models, no podem sinó esperar-ne una actitud diàfana, d’aquelles que revifen el vigor col·lectiu. Tot i que pugui semblar una ingenuïtat, una arrogant descortesia o una fixació en el passat, imaginem-nos-el, doncs, dient a un rei imposat per Franco: “Majestat, gràcies per aquest títol, però l’acceptaré de cor quan us digneu a derogar el Decret de Nova Planta amb què el vostre avantpassat humilià el meu país”. I això dit de rei a rei, perquè Tàpies ho ha de saber, que ell és un rei. Jordi Pujol sempre deia (per cert, tant Jordi Pujol com Felipe González renunciaren al títol de marquès quan el monarca els l’oferí entenent que la cosa era un anacronisme) que els artistes són més importants, vistos amb perspectiva històrica, que no pas els polítics, que no pas els mateixos reis. I així és. Qui en sabria res, doncs, del papa Innocenci X, si no fos pel retrat que en feu Velázquez? Qui en sabria res de la família de Carles IV, si Goya no l’hagués pintat? Tàpies és per a mi un rei, un rei que no pot jugar-se el tron per esdevenir un simple marquès, cosa que, com a amic, em sabria molt de greu. Les flaqueses dels humans, però, són un reflex de les dels déus de l’Olimp.

Nota final. Aquests dies m’he debatut entre dos sentiments: la pietat que m’inspira la venerable ancianitat de Tàpies i la coherència personal. No he parat de demanar-me si la pietat sense coherència és veritable estima. Amor i coherència són dues cares de la mateixa moneda. Ara bé, quina d’elles és la més important? Tàpies és un símbol i aquesta és l’arrel del problema, un problema que ens afecta a tots, mitificat i mitificadors, i que sols es resoldrà amb la total normalització del país. De Tàpies he après moltes coses, una de les més importants ha estat que en els moments de lluita sempre va donar la cara. M’he decidit a publicar aquestes ratlles perquè crec, amb sinceritat, que amb la meva honestedat, encertada o no, li reto un homenatge. Així i tot, hi ha una sentència de Joseph Brodsky que em neguiteja i que em llenço a sobre com a retret: “Si la veritat d’aquest món existeix, segurament que no és humana”.

La comunitat inconfessable

Aquesta setmana santa vaig ser a Girona i em vaig trobar amb la mostra La comunitat inconfessable a la Sala d’exposicions Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona. Aquesta exposició ensenya els tres projectes que es van desenvolupar en el pavelló Català a la passada Biennal de Venècia. Els tres projectes són: Technologies · To · The · People / Daniel G. Andújar. Sitesize / Joan Vila-Puig i Elvira Pujol. Archivo F.X. / Pedro G. Romero.

Els tres projectes tenen en comú el concepte de COMUNITAT, entesa com a aquestes noves pràctiques artístiques en que l’artista es desdibuixar i treballa en equip i amb eines col·laboratives.

Us adjunto alguns links a les pàgines web dels diferents projectes i dels seus autors:

www.lacomunidadinconfesable.org

www.postcapital.org

www.danielandujar.org

www.sitesize.net

www.construccioautonoma.net

www.fxysudoble.org

Us en recomano la visita, tant als espais físics com als llocs web.

ismael

RÁFAGAS. Un concurs de TVE.

“Un instante en la Mirada”…  y ya van cinco años, los mismos que tiene el programa.

Cinco ediciones en las que os invitamos en Miradas 2 a explorar todas las posibilidades de la video creación llevada al límite: un máximo de diez segundos para contar una historia… para lanzar un mensaje… para sorprender.

Todo vale. No hay límites, ni imposiciones temáticas. Es tu tema y puedes contarlo con los recursos visuales que te parezcan más indicados: imagen real, animación, collages, grafismo… […] per llegir-ne més fes clic AQUÍ

iD#5 MANRESA

Info iD#5 | iD#5 Manresa

Convocatòria per la realització d’un projecte d’intervenció a l’espai públic
Convocatoria para la realización de un proyecto de intervención en el espacio público

idensitat.net

IDENSITAT#5 Manresa obre una convocatòria de projectes per participar en el programa d’intervencions a l’espai públic que tindrà lloc a mitjans del mes d’abril de 2010 en diferents punts de la ciutat de Manresa.
La convocatòria s’adreça a creadors residents en l’àmbit territorial de la Catalunya Central que vulguin desenvolupar un projecte d’intervenció a l’espai públic de Manresa. Els participants hauran de formular una proposta que integri el Dispositiu Itinerant d’Idensitat i proposar un o diferents espais de la ciutat per la seva ubicació. A part d’aquest condicionant, la característica de la convocatòria és àmplia, de manera que els objectius dels projectes tan poden facilitar respostes com plantejar qüestions, detectar conflictes o plantejar estratègies de diàleg, camuflar-se a l’espai o ocupar-lo, involucrar a la gent en el procés o cercar espectadors; sigui com sigui, la tàctica i la formalització hauran de mantenir negociacions amb elements de tensió latents a l’espai públic. La ubicació definitiva de la proposta seleccionada a l’espai públic estarà subjecte a l’obtenció del permís municipal.

El projecte seleccionat formarà part d’iD#5 Manresa conjuntament amb els següents artistes i col·lectius:
Domènec, Democracia, Basurama, Patrick Raddatz, Traces of Autism (Jozua Zaagman, Maartje Dros, Jacqueline Schoemaker) i Oriol Fontdevila/Laia Ramos.

Dispositiu Itinerant. En diferents moments del 2009 el Dispositiu Itinerant ha format part de tallers i seminaris com un element expositiu que vehicula activitats específiques generades a l’entorn d’Idensitat. Ha estat present a Calaf (Espai Hivernacle Cultural), Prat de Llobregat (Torre Muntadas) i Barcelona (La Capella). Persegueix la idea d’exposició expandida en el territori i funciona com un emissor – receptor de dades. El seu caràcter itinerant permet incidir en aspectes específics del territori a través de la mobilitat. En aquest cas es proposa com a element de suport que s’integra en el projecte que es seleccioni a partir de la convocatòria. Podrà ser modificat i adaptat a les necessitats del projecte.

El projecte seleccionat disposarà de 2.100 eur, dels quals 600 eur en concepte d’honoraris i la resta per a producció (impostos inclosos). El dispositiu itinerant compta amb alguns elements complementaris com són projector, diverses taules, cadires, pantalles de projecció i suports verticals. El desplaçament del dispositiu haurà d’estar inclòs en el projecte.

Les propostes conjuntament amb el currículum es poden enviar per correu electrònic a idensitat@idensitat.net This e-mail address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it o per correu postal al Centre Cultural el Casino, passeig Pere III, 27 baixos. 08242 Manresa fins el 18 de març de 2010.
Descarregar bases pdf

MATARÓ. El revés de la trama

MAPA DE MATARÓ forma parte del proyecto EL REVÉS DE LA TRAMA, concebido a partir de la realización del taller Derrotas alternativas: Now/here Mataró (Can Xalant, septiembre-octubre 2008). Un grupo de trabajo surgido de ese encuentro y constituido por Roser Caminal, Ismael Cabezudo, Laura Marte, Cecilia Postiglioni, Daniela Ortiz y Anna Recasens, ha trabajado con Rogelio Lopez Cuenca en una investigación en torno a la delimitación de una geografía “otra” de la ciudad […]


Espero que sigui del vostre interés.
ismael

Marina Abramovic. The Kitchen

http://www.notodotv.com/videos/recientes/4121/0/0/Marina_Abramovic_THE_KITCHEN

No us perdeu una mini entrevista que li fan a la Marina Abramovic sobre el seu darrer treball The Kitchen que ha dut a terme a La Laboral de Gijón.

ismael

Eugènia Balcells al Centre d’ARt Santa Mònica

Fins al 29 de novembre l’Eugènia Balcells, una de les pioneres de l’art conceptual a casa nostra, mostrarà al CASM la seva nova instal·lació El Aleph.

Us linko una notícia de El Pais on hi ha a més declaracions d’ella mateixa i fins i tot la possibilitat de visitar altres webs que parlen sobre aquesta exposició.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Aleph/Eugenia/Balcells/elpepiespcat/20090923elpcat_2/Tes

ismael

Chema Madoz

Chema Madoz: conversaciones en torno a un objeto

<!–

Marta Gonzalez de Miñon – Madrid – 23/02/2008

–>Chema Madoz manipula, inventa y fotografía objetos. Su trabajo es un despliegue de interminable entelequia que desencadena una creación de imágenes en cadena.

Definido como un poeta visual, las asociaciones que desarrolla partiendo de cosas tan usuales como una llave, una piedra o una escalera han desembocado en un torrente de creatividad.

Imágenes en blanco y negro, con objetos inertes como sujetos, rodeados de un vacío que parece estático, donde nunca pasa nada. Asociaciones que despiertan la curiosidad del espectador y que se han inspirado en lo cotidiano son el recurso de este fotógrafo madrileño que ya lleva cerca de 30 años creando poesía visual.

Sus figuras literarias crean un discurso artístico que es fotografía, escultura y poesía. Madoz se ocupa de alterar la percepción inmediata creando otra diferente en la que el espectador participa.

Chema Madoz comparte con PHE.es sus reflexiones en torno a dos de sus fotografías. Desde su taller, donde nace gran parte de su obra, el fotógrafo desvela las claves de dos de sus siempre enigmáticas poesías visuales.

OBJETO 1: Libro con mirilla“Este libro lo escogí para realizar la fotografía porque tiene un marco en la portada que recuerda a los cuarterones de una puerta, no por su contenido. La propia portada sirve de apoyo. Los libros siempre tienen algo de “puerta”, una invitación a la lectura. Con los libros entras a otro espacio, a otro mundo.

 

La idea de esta fotografía no puede ser más elemental y sencilla, nació a partir de la propia naturaleza del objeto en sí. La realización fue muy sencilla también. Hice un agujero que atravesaba todo el libro con una taladradora e introduje una mirilla.

Esta imagen viene a transmitir ese misterio que radica en cada uno de los libros como objeto. Es un universo cerrado que invita a curiosear, a ver que es lo se esconde dentro de cada uno de ellos.

Esta imagen juega también con una especie de contrasentido, pues a través de esta mirilla lo único que se ve es luz, lo que está justo al otro lado. Así que por un lado tenemos un objeto material, pero cuando te asomas a él ves el vacío que sería justo lo contrario.

En definitiva son pequeñas alteraciones que juegan con todo lo que arrastra simbólicamente cada uno de estos objetos. El libro como puerta a un nuevo universo y la mirilla como invitación al conocimiento.

Es interesante que cuando aparecen dos objetos diferentes en la imagen cada uno tiene que identificarse perfectamente. Creo que en eso se basa la eficacia de la propia fotografía. Si aparece un objeto que no se sabe cuál es su función ahí se produce una distorsión, no se sabe hacía donde va la imagen. Mientras que si se tienen dos objetos perfectamente identificables, lo que se está creando es una tensión entre las funciones que tienen esos dos elementos.

Cuanto más diferentes son las funciones de esos dos objetos, mayor es la tensión y por tanto más eficaz es la imagen. Esta sería sólo una de las diferentes posibilidades a la hora de trabajar con libros.

Hay libros que están recortados y cada uno de los renglones está por separado, anulando la idea del libro de pasar una página tras otra, la continuidad dentro de la lectura. Se pueden hacer diferentes permutaciones, lo que daría lugar a diferentes lecturas, a diferentes interpretaciones, a diferentes textos dentro del texto, etc…

En el día a día sigo trabajando con la idea del texto y de los libros. He encargado una pieza para trabajar nuevamente con ellos. Y es que para mi el libro como objeto es un tema que no se termina de agotar”.

266_g

OBJETO 2: Taza con sumidero“Esta foto es del año 2000 aproximadamente. Ilustra perfectamente las diferentes posibilidades que hay a la hora de elaborar un objeto. En muchas ocasiones conseguir la imagen que estás buscando requiere de todo un proceso largo de trabajo y elaboración y otras en las que es una simple reunión.

 

Curiosamente yo creo que éstas últimas suelen ser de las más eficaces, porque cuando son imágenes tan simples que el espectador entiende que perfectamente podría haberlas hecho él, se convierten en algo más directo y más accesible, lo que no les quita atractivo o posibilidades.

Esto es un sumidero metido en el fondo de una taza de café. Pero lo que estamos haciendo con un ejercicio tan simple y tan sencillo en definitiva es socavar la propia naturaleza del objeto, que en realidad es un cuenco, que basa su eficacia y su sentido en ser contenedor para poder beber los líquidos. Lo que estoy haciendo al coger elementos tan distantes es anular completamente el sentido original de cada uno de ellos.

Por otro lado la propia localización de ese sumidero adopta un carácter natural porque el objeto le es un lugar propio. En definitiva todos estamos acostumbrados a ver los lavabos y es prácticamente lo mismo. Tenemos la posibilidad de cerrar un lavabo y convertirlo en algo estanco para acumular el líquido y quitarlo para que se vaya. Pero no somos conscientes de que este mismo objeto reúne las mismas características que ese otro que utilizamos prácticamente a diario.

Es un ejercicio de traslado un elemento de una localización concreta a otra, que desata las posibilidades de lectura y la forma de entender nuestro propio entorno… ¿Qué supone un elemento tan sencillo como una taza en nuestra vida?”.

Chema Madoz (Madrid, 1958) Historiador del Arte y fotógrafo, Premio Nacional de Fotografía (2000) y Premio PHotoEspaña (2000), así como el primer fotógrafo español vivo al que el Museo Nacional de Arte Reina Sofía dedicó una retrospectiva. Su trayectoria artística comienza en 1990, tras pasar por el Centro de Enseñanza de la Imagen. Ha expuesto en la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, el Círculo de Bellas Artes, la Galería Moriarty o el Canal de Isabel II, y en museos, galerías y ferias de arte internacionales como Fotofest (Houston) o el Pompidou de París. Su obra puede verse en la Fundación Telefónica, el Centro Andaluz de la Fotografía, la Fundación Juan March, el IVAM, el Ministerio de Cultura y el Fine Arts Museum de Houston, entre otros.

 

Podeu consultar a més a més les primeres pàgines d’un llibre que li ha editat La Fábrica ediciones en aquesta adreça:

http://www.lafabrica.com/presentaciones/

També podeu llegir l’entrevista en el seu context original i veure un audiovisual sobre l’obra de l’artista en aquesta adreça:

http://www.phedigital.com/index.php?sec=home

PEr últim us deixo el link d’una presentació en Power Point d’obres de l’artista:

http://www.powerpoints.org/presentacion_8952_Chema-Madoz.html

ismael