Archive for the ‘Opinió / comunicació’ Category

RÁFAGAS. Un concurs de TVE.

“Un instante en la Mirada”…  y ya van cinco años, los mismos que tiene el programa.

Cinco ediciones en las que os invitamos en Miradas 2 a explorar todas las posibilidades de la video creación llevada al límite: un máximo de diez segundos para contar una historia… para lanzar un mensaje… para sorprender.

Todo vale. No hay límites, ni imposiciones temáticas. Es tu tema y puedes contarlo con los recursos visuales que te parezcan más indicados: imagen real, animación, collages, grafismo… […] per llegir-ne més fes clic AQUÍ

Educación Artística en clave 2.0

Els professors d’arts visuals i plàstica estem d’enhorabona. L’Àngeles Saura, una crack en el tema educació artística en clau 2.0, ha iniciat una xarxa social per a professors d’EVP que ens ha de permetre compartir d’una manera més potent els materials, les propostes i en definitiva la creativitat que cadascú de nosaltres aportem a l’aula en clau d’activitats o unitats didàctiques. A tots aquells que hi pogueu estar interessats, només us cal registrar-vos-hi. Ens hi trobem!!!

Emilia Lloveras. Joies

Avui l’Emilia, una exalumna de l’escola a qui considero una amiga, m’ha fet arribar un correu donant-me a conèixer la seva nova plana web on hi podreu trobar les diferents col·leccions de joies que ha realitzat. Les peces són fantàstiques es clar, però és que la web és com és ella, tranquila, subtil, clara, sincera… No sé pas qui li ha fet o si se l’ha fet ella mateixa, però en tot cas, l’ha ben encertada.

http://www.emmmi.com

ismael

Pepe Novellas

PEPE NOVELLAS


Que difícil és intentar desgranar harmònicament quatre ratlles al voltant de la trajectòria creativa de Pepe Novellas , grandíssim artista i millor amic , quant el plor ens espurneja els ulls i el dolor domina en el pensament per la seva mort.
Ho és, a més a més , ja que l’obligat nivell dels justos i merescuts elogis per la seva qualitat i transcendència artística , podria semblar més fruit de l’amistat que no pas de l’estricta justícia.

Una justícia provinent del fet de que Novellas és un artista cabdal i capitular en l’art de la nostra ciutat ja que com pocs ha sabut estructurar de manera lineal i coherent el seus discursos conceptuals, plàstics i estètics. Aquells que naixien fa poc més de trenta anys en aquell ideari plàstic que un batejà com “Escola de Mataró” , amb en Novellas, en Ricard Jordà , en Pal i en Perecoll de protagonistes , sota el mestratge de Josep Mª Rovira Brull i Eduard Alcoy.

Una escola fonamentada en aquest concepte que vorejava el realisme màgic , s’endinsava en l’humanisme fantàstic , i tenia en el surrealisme un substrat estructural que li donava suport. Aquell ideari que Novellas ha sabut evolucionar en el decurs dels quaranta anys de la seva trajectòria , essent bastida permanent de tota el seu fer.

Una trajectòria i un fer que tenen a l’home com a permanent protagonista del seu treball, amb presència real o latent. Un home del que Novellas sap treure reflexió oportuna en cada moment. Emocions , sensacions , passions… , marquen motius que ens son revelats amb profunditat , de manera dolça o contundent, i quan cal de manera crítica, acompanyada a dojo amb el deix de la seva peculiar ironia, que en ocasions es referma en un àcid cinisme que serveix per denunciar tot allò que ataca o trenca el que per ell son conceptes bàsics i inalterables, com ho son els de justícia i llibertat.

Però aquest sentit social de la seva pintura no l’ha fet oblidar la cara hedonista de l’home. El retrat acurat , l’apunt encertat , els plaers del menjar , l’amor , el viure i el conviure. La mirada propera , més dolça i tendra , que tenia en el Novellas juganer , nen fet gran, en el més hàbil dels compositors de la simfonia de la vida diària , aquella en la que no passant res , circula una reflexió tant o més profunda que en la de qualsevol de les seves mirades socials més aspres.
Ara tots ens quedem , d’una o altra manera , més pobres i més orfes. És en el pòsit dels seus treballs on haurem de trobar noves lectures per anar endavant. Mataró perd un dels seus més grans artistes , al que com ja és habitual no va fer la justícia que mereixia , i és hora de mantenir el seu record aprofitant que sortosament els artistes no acaben de morir mai ja que ens deixen les seves obres.
Novellas ens deixa un gran llegat personal a qui el vàrem conèixer de manera més íntima i propera , alhora que deixa un important llegat artístic que la ciutat no hauria de deixar perdre.
Un llegat de tota una carrera que començà fa poc més de quaranta anys en una exposició al Museu Municipal. Llavors el crític Pere Pascual Clopés , el meu pare , diagnosticà que la seva obra era més propera a Cuenca ( Museu d’Art Abstracte) que de “El Prado”. No anava errat. La magnificència del treball artístic de Pepe Novellas és digne de tot aquell indret on l’art de qualitat , com el seu , hi tingui estada.

Pere Pascual. 21 de febrer de 2009

Nota: No hauria sabut expressar millor la importància que per la ciutat ha tingut la figura i l’obra de Pepe Novellas i és per això que he pres del bloc d’en Pere Pascual http://perepascualpic.blogspot.com aquest sentit post.

Ismael Cabezudo

CURS DE FINAL CUT (edició de video professional)

Intensiu Final Cut Pro Workshop a càrrec de Xavier Martínez Del 9 al 13 de juliol. de 10 a 14h

Aprén la tecnologia de Final Cut Pro, el programa d’edició digital no lineal més estesa a tot el món. Amb compatibilitat amb gairebé qualsevol format de vídeo. Xavier Martínez és tècnic d’edició no lineal i postproducció de vídeo al departament de grafisme d’informatius de TV3.

Informació i inscripcions:

Dates: del 9 al 13 de juliol

Dia: de dilluns a divendresHora: de 10 a 14h

Lloc: Can Xalant

Preu: 30€

Places: 12 Els interessats/des contactar a info@canxalant.es o 93 741 22 91

Molt indicat per aquells alumnes que vulguin dirigir la seva orientació futura cap a disciplines audiovisuals.

Ismael

PD: Bon estiu a tots!!!

Comentari integre publicat al blog de Pere Pascual

Comentari integre publicat al blog de Pere Pascual: www.perepascualpic.blogspot.com arrel d’un comentar fet per ell mateix.

El gran error (comès per un mateix) d’apostar pels treballs de curs dels batxillerats artístics…

Ummmm! Aquesta “coletilla” caldrà que la desenvolupis.

Per ara sé que has recolzat un amic comú (Josep Maria Codina) fent la presentació d’una exposició titulada AIGUA al Museu del Càntir d’Argentona i que no necessitava recolzament perquè per ella mateixa era excel·lent en el plantejament, en la realització de les peces i en la manera com es van presentar. I, per altra banda, em va sembla intuir que donaves el teu vistiplau al treball d’EFIMÈR-ide. Tal dia com ahir, que es va dur a terme a la sala de l’Espai F ara ja fa dos cursos fent-nos una entrevista al teu programa a TVM.

A banda d’aquests dos fets puntuals… En què hauríem d’haver detectat el teu recolzament? A on? Potser et refereixes al que has donat a altres batxillerats de la ciutat i que jo desconec?

Si de cas he sentit, per simpatia, en carns pròpies la teva ràbia i la teva ira cap al PMC, que, per no poder atacar-los directament tant com voldries, has projectat sobre exalumnes de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró: Cristina Ibáñez (exposició Nous Contemporanis), Albert Ibáñez (Ca l’Arenas), Verònica Aguilera (Ca l’Arenas i Espai F).

I també he hagut de sentir com feies ús d’informacions confidencials filtrades des del jurat que deliberava sobre les obres seleccionades a la Mostra d’Art Jove de l’any passat. Segurament recordes aquelles línies que escrivies tan alegrement i que parlaven sobre cubs gegantins i dones que es pintaven amb típex (molt fort tenint en compte que la peça dels cubs no va ser ni seleccionada i que tu no formaves part del jurat)… I ara li dius a la Marta Teixidó que ets curós en les teves afirmacions i que de la teva boca… Por la boca muere el pez.

De la teva “coletilla” intueixo males crítiques als meus alumnes i això em dol, perquè encara no has vist ni has pogut rebre cap mena d’informació sobre els treballs que estant duent a terme per a l’exposició de Ca l’Arenas, i això vol dir que ets molt poc parcial i molt partidista en les teves crítiques, cosa que, per altra banda, no ens enganyem, ja s’intuïa.

Si la teva “coletilla” parlava de l’exposició de gravats del St. Lluc…, doncs, que injust! Aquesta exposició està feta amb tot l’amor del món cap a una disciplina -tu ho saps-maltractada sovint per les institucions, i coproduïda per l’escola Pia Santa Anna i l’Associació Sant Lluc, sense cap ajut públic.

En l’exposició hi ha els treballs de curs, tot i que les alumnes que hi han participat han creat les peces especialment per a aquesta mostra. Són d’introducció al gravat, atès que tan sols fa sis mesos que hi han començat a treballar i estan fetes amb ganes i il·lusió per aprendre.

Ha estat especialment motivador saber que a Mataró encara hi ha escletxes per on mostrar propostes, tant se val si visuals o plàstiques; a mi no m’interessa aquest debat! Els treballs dels alumnes del Batxillerat d’Arts de Santa Anna s’han d’entendre com això, com treballs de formació que en alguns casos, i aquest fet m’enorgulleix, estan una mica per sobre d’allò que representen.

No entenc aquesta crítica sistemàtica que fas. De fet, no la considero crítica, i, en aquest sentit, m’haig d’alinear amb les paraules que no fa gaire et va dedicar el senyor Jordi Carrión, a qui no conec personalment. Em sembla que el teu discurs, quan parles d’exposicions organitzades pel PMC, està massa contaminat i que no fas crítica del que veus, perquè tot el que veus té un tel de mal rotllo que no et permet valorar el que realment s’està mostrant. A més, no sé quin sentit té ser mal educat titllant de passerell (amb to despectiu) un noi de 18 anys o interrogar-se sobre si ens prenen el pèl o si els artistes creuen que els espectadors son imbècils quan el que es va a veure són treballs d’artistes d’entre 18 i 24 anys.

A mi em sembla que els joves tenen tot el dret d’equivocar-se. Encara més: considero que ha de ser part important de la seva formació. En l’àmbit docent, el bon professor fa notar aquests errors i els intenta corregir, però mai no ho fa des de la desqualificació o la humiliació. El bon professor, el que vol ser pedagògic, positiu i que vol aportar el seu granet de sorra en la formació de l’alumne, és el que acompanya i acarona, no el que reparteix bufetades a tort i a dret i es mostra com un mur impenetrable. Ja sé que no ets docent! No passa res. La crítica, i sobretot la crítica que es fa als artistes joves, hauria de ser educadora, hauria potser de ser una mica com et descrivia anteriorment.

Pel que fa a l’espectador que et llegeix i que visita les exposicions… Doncs em sembla que valdria més que els donessis més objectivitat i que poguessin ser ells mateixos qui valoressin de primera mà les exposicions. També en aquest sentit entenc que la crítica ha de donar pistes a l’espectador i l’ha de formar, però de cap manera l’ha de condicionar prèviament.

Dues últimes coses:

No vaig conèixer personalment el senyor Arenas, però em sembla que no li semblaria tan i tan malament que, essent ell mestre durant tants anys, casa seva albergués una mostra de treballs realitzats per estudiants d’art.

Felicitats per la imminent signatura de la Proposta d’art Mataró. Ara serà interessant saber quin és el paper que vols jugar en tot aquest muntatge, i si és una proposta per a tots els artistes de Mataró (visuals i plàstics) o si és una nova manera de sectoritzar i sectaritzar l’art de Mataró.

Serveixin aquestes paraules, que són una opinió personal, per crear un punt de reflexió.

Ismael Cabezudo
Professor d’art
Escola Pia Santa Anna