Archive for Octubre de 2007|Monthly archive page
PROPOSTA OBERTA
Deixa un comentariL’Albert Ibányez va proposar fa uns dies compartir artistes que ens havien cridat l’atenció per alguna cosa. D’aquesta idea n’ha sortit el post d’Arthur Cravan. L’Albert proposava una text molt curtet (3, 4 o 5 línies) i jo hi afegeixo una imatge.
Vinga, animeu-vos a participar-hi. No cal que sigui un artista plàstic, pot ser un dissenyador, un músic, un ballarí…
Ismael
Expo Sant Simó
Elephant’s Dream
Elephant’s Dream és la primera animació realitzada amb programari lliure. Es tracta del programa Blender 3D. (Si algú té ganes de fer animacions pròpies, download i tutorial en mano!)
Elephant’s Dream es podia financiar de manera voluntària desde la xarxa i tots els precompradors surten als títols de crèdit (radiohead està fent el mateix ara amb el seu nou CD, es pot comprar des de la xarxa al preu que vulguis! Oasis i altres grups s’estan plantejant el sistema).
Es pot decsarregar el curt des de la seva pròpia pàgina. Fins i tot et pots baixar l’arxiu AVI per muntar-lo tu a la teva manera o generar canvis.
Els espectadors serem cada vegada menys passius! La fusió cinema-videojoc s’apropa.
eBent. Festival internacional de fets performàtics
Convocatòria de projectes per l’Espai Jove Boca Nord
eBent’07 és la setena edició de l’encontre internacional de fets performàtics, que s’ha vingut celebrant des de 2001. eBent va néixer amb la intenció de presentar una mostra del panorama de l’art d’acció o performance arreu del món. A poc a poc, la concepció del festival es va anar ampliant per generar un discurs actualitzat sobre aquest llenguatge artístic, que considerem una pràctica artística contemporània, viva i en continua expansió.
Atès que el concepte “performance” ha quedat restringit a una tipologia de treball més consensuat o lligats a una determinada pràctica, emprem la denominació més genèrica de fets performàtics per abraçar un tipus de pràctica artística interdisciplinària, en la qual, tot i ésser realitzada per l’artista en directe i en temps real, els artistes treballen amb la incertesa, l’imprevisible i l’obertura a múltiples llenguatges. És a dir, els artistes posen a la seva disposició tots els recursos que aquests llenguatges els poden oferir, ja siguin tecnològics, conceptuals, escènics… per tant, mantenen una estreta vinculació amb les arts plàstiques, visuals, teatrals, dansa, música… o amb totes alhora.
Aquests processos que han acostat la performance a d’altres pràctiques, i a l’inrevés, no constitueixen al nostre parer una convergència d’unes i altres, sinó una ampliació del camp de treball de totes elles. És per això que parlem d’”expansions”. Però aquestes expansions no s’han d’entendre com una evolució “natural” de la pràctica artística, sinó que constitueixen troballes, moltes vegades no buscades i ni tan sols observades en el moment de la creació sinó més tard, en contemplar obra i procés globalment, un cop finalitzat. Són, per tant, “expansions accidentals”, descobriments sorgits de la dinàmica creativa de la pràctica de l’art actual.
eBent llança una convocatòria per a seleccionar projectes per a “La nit de la performance”, que tindrà lloc a l’Espai Jove Boca Nord (Agudells 37-45) de Barcelona, el dissabte dia 1 de desembre a partir de les 22 hores, dintre de les activitats de l’actual edició. Conseqüentment amb el concepte d’expansions accidentals, no hi ha limitació pel que fa a la tècnica i mitjans utilitzats. Es valoraran especialment els projectes d’artistes joves o que comencin i les propostes que estiguin als límits del que s’entén per performance, interrelacionades amb altres mitjans artístics (vídeo, música, net-art…), encara que no es descartarà cap proposta per aquestes raons.
Els artistes que estiguin interessats poden enviar una breu sinopsi de l’acció, un breu currículum i alguna imatge al següent e-mail: ebent[AT]ebent.org . Afegiu també correu electrònic i telèfon de contacte.
Si voleu, també podeu enviar material filmat (vídeo, DVD) de treballs anteriors. L’enviament es farà a la següent adreça, comunicant l’enviament per e-mail o per telèfon al 659 859 676.
club8 difusió de la performance (a l’atenció de Carlos Pina) Apartat 22193 08080 Barcelona
No es retornarà el material rebut, que passarà a formar part de l’arxiu de vídeos de performance de l’associació, podent servir per a la selecció de participants en pròximes edicions. Si es desitja la devolució del material, haurà d’incloure’s dins de l’enviament un sobre amb l’adreça, convenientment franquejat.
S’ofereix un petit caixet i els mitjans tècnics del centre (equips de so, vídeo, projecció…), però no es poden pagar despeses de material, ni viatges ni allotjament, encara que s’intentarà facilitar als artistes tot allò que sigui possible.
El termini de recepció de propostes finalitzarà el 10 de novembre de 2005.
Per a més informació, veure www.ebent.org
Juanjo Sáez
LA INTEL·LIGÈNCIA CREATIVA
La intel·ligència, segons els experts, sembla configurar-se com una actitud davant la vida: és l’impuls de crear i de generar idees.
LA CREATIVITAT
Per el doctor Robert Sernberg (professor de Psicologia i Educació), la creativitat no és una capacitat o una habilitat, sinó que és una decisió personal: la persona creativa pensa diferent del que és típic i comú. En general, les persones segueixen altres persones, perquè hi ha molta gent que va en aquesta direcció. Però la persona creativa decideix ser independent.
Per el professor Sternberg, en el procés creatiu es donen 3 factors bàsicament:
La generació de la idea
L’anàlisi d’aquesta idea
La venda de la idea.
La idea que l’esperit creatiu no atent a les convencions i que a més, intenta vendre una visió diferent de les coses genera el mite de l’artista que és posseït per les muses.
Ja coneixeu la història; les muses o la inspiració apareixen per primera vegada amb els grecs. Durant l’edat mitjana aquesta espurna divina es va anar perdent, com a màxim, l’artista era un instrument al servei de la religió. El Renaixement recupera el concepte grec d’inspiració i adjudica als grans creadors l’estatus de Déus… ja sabeu: Leonardo, Miquel Àngel…
El Romaticisme incorpora el patiment, la irracionalitat i la necessitat de bogeria per generar els impulsos creadors. Lord Byron.
Aquest caràcter indòmit del creador, es va mantenir durant el S.XX, i els artistes adopten formes de vida poc usuals, com la bohèmia, el beat o el hippie.
Així, la creativitat ha estat present al llarg de la història i els homes han tractat de descobrir les claus del seu funcionament. No sabem què és exactament ni com actua, però en reconeixem els seus fruits.
Per alguns, la creativitat existeix en la mesura que existeix el seu producte. Amb tot, costa reconèixer que Picasso o Van Gogh, no fossin creatius fins el moment en que es va apreciar el seu producte.
ENCARA QUE LES NOSTRES CREACIONS NO TRANSCENDEIXIN, A TOTS ENS AGRADA SENTIR-NOS CRATIUS EN ALGUNA MESURA.
CREADORS, BOJOS I DEPRESSIUS
De què depèn la creativitat?
Gens?
Te relació amb la vida emocional?
És qüestió d’aprenentatge? O d’impulsos ambientals o externs?
Segons el professor Sternberg, es tracta d’una interacció entre gens i medi ambient. Si algú té molta creativitat, però es troba confinat en una presó, no podrà desenvolupar les seves habilitats. El professor, comenta que ensenya als seus alumnes que ningú desenvolupa totes les seves capacitats/habilitats genètiques, o sigui que tothom pot millorar.
Els nens són molt creatius. Usen veritables estratègies creatives per aconseguir convèncer els pares i als companys sobre les seves necessitats o idees.
Amb tot, a les escoles i també la sociabilització, poden debilitar la creativitat. Si a l’escola o a casa s’aprèn que la obediència sempre és recompensada, o que només s’ha de pensar com els altres o d’una determinada manera, la lliçó que s’ensenya aleshores és que no s’ha de pensar d’una manera creativa.
GENIS I SALUT MENTAL
Un clàssic: Van Gogh. Estava boig? Era esquizofrènic? Segons Sternberg era bipolar (per entendre’ns, tenia moments de gran eufòria i moments d’una tristesa extrema).
Per el professor, sembla que hi ha alguna relació entre desordres mentals i creativitat.
La relació entre la creativitat i bogeria, ha estat molt estudiada. Per alguns, aquesta relació és evident. Per altres, la creativitat només és possible en la salut.
Per Aristòtil, mai no hi ha hagut cap gran geni sense una mica de malaltia. Cesare Lombroso afirmava que la genialitat era un tipus de psicosi degenerativa. Freud va relacionar genialitat i neurosi. Jung va afirmar que l’obra d’art reestructurava la personalitat de l’artista.
Encara persisteix aquesta idea que l’art pot ser usat amb finalitats terapèutiques.
Sigui com sigui, molts artistes, pintors, escriptors i músics han tingut una salut mental no especialment feliç.
EL MESURAMENT DE LA INTEL·LIGÈNCIA
S’han invertit molts diners en mesurar la intel·ligència. L’anomenem coeficient intel·lectual. Aquests tests són interessants, en tant en quan valoren, o almenys aporten el mesurament no només del coeficient acadèmic, sinó també la intel·ligència creativa. De fet, el coeficient acadèmic és important, però ho és molt més en la vida i la feina, la intel·ligència pràctica, la intel·ligència creativa i el sentit comú.
Podem trobar gent amb un alt nivell acadèmic i poc sentit comú i a la inversa.
El professor Sternberg ens aporta una altra intel·ligència: la intel·ligència tàcita. Aquesta és la que ens ensenya a aprendre de les experiències i també dels errors.
El dolent en l’aprenentatge no és equivocar-se; això és formatiu. El dolent és repetir el mateix error.
El professor Sternberg creu que la creativitat es pot ensenyar. Segons la seva opinió, la creativitat és una actitud davant la vida: l’actitud de crear, de generar idees, i la persona creativa és una persona que assumeix riscos… la persona creativa no pensa que necessiti estar segur a cada moment. Reconeix la necessitat d’afrontar els obstacles. En definitiva: si una persona és creativa, la pregunta no és si hi haurà obstacles, perquè és segur que n’hi haurà. La pregunta que una persona creativa ha de fer-se és: tinc el coratge per afrontar i superar els obstacles?
La mentalitat tradicional, no presenta l’individuo com una persona que controli, sinó que més aviat és presentat com una persona a qui se li encén una bombeta… sense cap control aparent.
Parlem d’il·luminació, de veure la llum. Al segle XVIII el segle de la raó i la il·lustració se l’ha anomenat el segle de les llums.
Les investigacions demostren que hi ha moltes parts del cervell involucrades en el procés creatiu i que aquest es desenvolupa en diferents àrees. Val a dir que l’aprenentatge o l’acte creatiu no depèn exclusivament de la biologia. És a dir, que quan s’aprèn quelcom, el cervell també canvia.
Cal remarcar que moltes de les creacions provenen d’un estat anterior de descans o relaxació… Newton, la poma i la migdiada sota un arbre.
UNA TERTÚLIA CREATIVA
En una xerrada distesa entre el presentador del programa Redes, Eduard Punset, Carlos Alonso, professor de psicologia de la Universitat de Múrcia i Antoni Marí, professor de Teoria de l’Art de la Universitat Pompeu Fabra, Alonso comentava que la Psicologia, des del seu naixement (S.XIX), ha estat molt interessada en la creativitat i en l’individuo creatiu. En aquest àmbit, han estudiat sobretot les característiques del geni i qui és aquest.
Per Antoni Marí, l’adjectiu geni no depèn tant de la persona que ho és o a qui se li suposa, com dels altres. Són els altres els que els reconeixen i els donen l’estatus de genis.
També és curiós fixar-se en el fet que la paraula geni te la mateixa arrel que genital genitiu i gen. Per tant, la genialitat és absolutament natural.
Dit això cal preguntar-se: si la creativitat i la genialitat són personals i afecten un individu exclusiu, com podem millorar la intel·ligència creativa?
Per Marí, l’experiència és l’únic que pot desenvolupar la intel·ligència creativa.
MIRADES DIFERENTS
Se suposa que els artistes miren d’una manera diferent. És només una manera de parlar? Que passa a l’ull i al cervell de l’artista quan està creant?
El famós pintor Humphrey Ocean va ajudar als científics.
Unes càmeres instal·lades als seus ulls van enregistrar el moviment que aquests anaven fent mentre dibuixava. Els investigadors van comprovar que Ocean controlava amb més precisió el moviment dels seus ulls. Això l’ajudava a concentrar-se més en detalls mínims, invisibles per a una persona normal.
Per descobrir el que passava, els científics van escanejar el cervell d’Ocean mentre dibuixava dins la màquina. Van descobrir que Ocean usava la part anterior del cervell quan dibuixava. Aquesta regió és la relacionada amb les emocions. També van fer la mateixa experiència amb d’altres persones normals i van comprovar que aquests usaven la part posterior, vinculada a la informació visual.
EXPERIÈNCIA, CONEIXEMENT, IMAGINACIÓ I VENDA
Fa un temps a Anglaterra, es va dur a terme una experiència en diferents centres educatius. Es va intentar treballar exclusivament en base a la creativitat. Va ser un desastre. Tot va fallar perquè la creativitat es fonamenta en els coneixements i quan no hi ha coneixement, la creativitat no pot funcionar.
Tot i això, Sternberg ens parlava de la intel·ligència tàcita. Carlos Alonso respon que no només es tracta de saber, sinó sobretot de saber utilitzar i administrar el saber.
En l’art passa el mateix. Sense imaginació no es pot fer res. La imaginació és la facultat que fa saltar els ressorts que descansen en la intel·ligència i el coneixement. La imaginació és la facultat de generar imatges a partir de l’experiència. L’artista com a individu creador genera les seves obres a partir de la imaginació.
Segons Marí, no convé confondre el creador amb l’individuo creatiu.
La vida ens obliga a ser creatius, a procurar solucions als problemes comuns i quotidians. Aconseguir fer un sopar quan no hi ha gaires ingredients a la nevera és un acte creatiu.
La creació artística és diferent, perquè les seves propostes generalment són inconscients i, segons Marí, gairebé irresponsables: és la capacitat d’imaginar, més enllà de la realitat.
Som més creatius ara que fa 200 anys o que fa un milió d’anys? Per Antoni Marí, el problema és que hi ha un petit grup (elit) que crea per els altres i la resta s’hi avé o s’hi ha d’avenir. Fa deu milions d’anys es van domesticar els animals i es va recol·lectar en l’agricultura. Aquest fet va crear un excedent d’aliment que alguns van usar per comerciar. Continuem així? La creativitat és una arma de control?
Perquè algú sigui considerat un individu creatiu ha de ser considerat com a tal. Ha de tenir alguna influència sobre els altres. Un individu pot ser un gran matemàtic o pintor, però si els “porters de la societat” no li obren la porta, ningú no els considerarà. Els filtres socials són els crítics, els professors, els experts o la indústria mercantil.
Sabem que l’empresa Google té una estructura empresarial creativa (sense estructura piramidal, horaris flexibles, espais de chill-out…) Però quantes empreses fomenten aquestes estructures alternatives?
La creativitat vol dir innovació i per tant, pot generar també pèrdues (mas vale pajaro en mano que ciento volando)
Per Alonso, una empresa que funcionés creativament hauria de premiar el creatiu encara que fracassés, perquè es tracta d’estimular la potencialitat creativa.
Això coincideix amb el que deia Sternberg; Cal tenir la idea, després cal veure si funcionarà i finalment, senyores i senyors, ─sentin-t’ho molt─ cal vendre-la.
Aquest text és una resum elaborat per l’Ismael Cabezudo del capítol 12 del llibre d’Eduard Punset. L’Ànima és al cervell. Radiografia de la màquina de pensar. Editat per Destino. 2006.
Gràcia
Ei! Aprofito el blog per penjar una mica de publicitat:
EXPOSICIÓ “GRÀCIA”
albert ibanyez
Intervenció a l’espai públic.
S’han dissenyat quatre bancs que durant vuit setmanes estaràn pel barri de Gràcia.
Innauguració el diumenge 21 a les 18:30 h
Exposició a la sala Experimentem amb l’Art, C/Torrijos, 68 (Inter-Públiques)
Totes les accions i el procés de l’obra es pot seguir a través de la pàgina web
El projecte “Gràcia” consisteix a distribuir bancs provisionals a les diferents places del barri i altres llocs d’interès, amb la finalitat de desenvolupar una funció social per al lloc sense ser vista com una obra d’art, però ocupant les mateixes funcions que aquest: sentint les sensacions i vivint-les. El projecte ha de convidar a poder observar aquests llocs, des de punts de vista diferents, amb cadascuna de les propietats de cada lloc i a manera de intrusió del territori. És en aquest punt on el projecte cobra sentit. Ofereix un servei social equipant els espais de major concentració, podent gaudir-ne (des del punt de vista sensible i emocional).
Escultures cinètiques
“La línea que divide la ingenieria y el arte existe únicamente en nuestras mentes”.
Theo Jansen, escultures que cobren vida amb el moviment del vent.
Espero que us agradi: http://www.youtube.com/watch?v=FMqftVhOuTw
Passió pel dibuix al Caixaforum i visita la Pavelló alemany de Mies Van der Rohe
…Colors…
Un petó
Que vagi tot molt bé!
Claudia
Somgentbatart 